Dignitat catalana?
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3335
Tot i que m'agrada veure com 12 diaris i una trentena llarga d'associacions, empreses i diferents col·lectius varen donar suport a un manifest conjunt dels diaris. Tot i que la unió per un objectiu sempre m'ha semblat l'única solució. Tot i que la iniciativa té un caire constructiu. Em fa vergonya!
Dignitat? Quina dignitat, la de Catalunya potser... no em feu riure, i menys els mitjans escrits...
Mitjans, que vareu dir de tot això:
Quan el Parlament de Catalunya va aprovar un Estatut que no arribava a demanar el dret a decidir o dit d'una altre manera el dret a l'autodeterminació (dret inclòs a la carta dels drets humans). On era la dignitat dels catalans?
Quan L'Artur Mas va trair a Catalunya i els seus partits polítics pactant de sota mà un estatutet amb el senyor Zapatero. On era la dignitat dels catalans?
Quan "tot" el poble català donà suport a Zapatero amb aquella “Catalunya optimista”. I fent cas a les advertències de “que viene el lobo, que viene el lobo”. En plena crisis per L'AVE, el castell de Montjuïc, el traspàs de rodalies, el “aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán” d'en Zapatero, els papers de Salamanca... On era la dignitat catalana?
El tema de la gestió de l’Aeroport de Barcelona. Tenim el mateix poder de desició sobre l'Aeroport de Barcelona que sobre el de London, és a dir 0. On és la dignitat catalana?
Quan les seleccions catalanes (empreses privades) són boicotejades políticament (amenaces, trucades i utilització indeguda dels mecanismes de l'estat) any rere any. On era/és la dignitat catalana?
Quan el 9é Simposi de la descoberta Catalana només i assisteix el Maresme Digital i si fa un petit escrit el diari El Punt. On era la dignitat catalana?
Quan Jordi Bilbeny porta més de 10 anys parlant d'un Colom Català i arriba un tal Charles J.Merrill i diu el mateix amb molta més cobertura mediatica, On era la dignitat catalana?
Quan la caverna espanyola vomita sobre Joan Laporta només per tenir unes idees polítiques. On és la dignitat catalana?
Quan s'insulta i és menysprea la nostra llengua, on és la dignitat dels catalans?
Quan Alfonso Guerra ens insulta i es passa pel forro l'estatut que va sortir de Catalunya per convertir-lo en una especie de còmic. On era la dignitat dels catalans?
Quan a dia d'avui encara no hem aconseguit que s'anul·li el judici injust i pervers que va portar la mort del nostre president Lluís Companys. On és la dignitat catalana? Això mereix que tot Catalunya surti el carrer, que tots els mitjans en parlin dia rere dia d'aquest tema....
Quan la majoria dels catalans prefereixen anar a la platja a votar un text. No unes persones, no unes idees, un text. El vols o no el vols? Simple, no? On era la dignitat catalana?
I així podria estar fins demà...
Senyors, mitjans de comunicació, població en general... La dignitat és una cosa que es guanya dia rere dia, que es lluita dia rere dia, que s'acredita dia rere dia. La dignitat no és una carta avui o un parlament demà. Sé que hi ha molta gent que no es mereix aquest escrit, que hi ha molta gent que porta lluitant molt de temps. Però a la resta, no siguem hipòcrites si us plau. Quan arribin les eleccions m'agradarà veure la dignitat catalana, m'agradarà veure la seva memòria.
Només espero que el Tribunal Constitucional, escapci l'estatut de tal manera que només i quedin els folis en blanc... a veure si així, la gent perd la paciència (els que encara no l'heu perdut) i decidim directament recuperar la nostra dignitat proclamant d'una vegada per totes la independència d'aquesta colònia d'Espanya! I aleshores, podrem parlar de DIGNITAT!
Només tenim un camí. Independència!
I'm catalan I love freedom
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2557
El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, [1] és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.
El dret a l'autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han d'ésser obeïdes sempre.
Benchmark: privat vs gratuït
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3026
Pim pam.... i això que tothom que em coneix sap que he parlat meravelles del Windows 7...
En el fons és una competició una mica absurda... ui! Si si ...jo he arrancat un segon més aviat que tu.... un sistema operatiu és alguna cosa més que el temps que tarda en arrancar!
Però en fi, m'entres espero els escassos 12 dies que falten perquè arribi el sistema operatiu que utilitzaré els propers 8 mesos (OpenSuse 11.2), m'agrada veure les comparacions odioses que fa la gent... segueixo pensant que Windows 7 ha millorat molt! I segueixo pensant que qualsevol distribució de Linux li dona mil patades a d'altres sistemes operatius.... siguin Mac o Windows...
Només espero i desitjo que el nou sistema operatiu de Microsoft sigui impossible de vulnerar, vaja que ningú sense haver passat per caixa pugui gaudir del fabulós món dels sistemes operatius de les marques que existeixen el mercat de consum. Windows i Mac. Tu de qui ets?
Jo, de Linux (aquest és gratuït). Concretament de OpenSuse. Si si amb aliances amb Microsoft. I si si una distribució no del tot lliure senyor Stallman (un dels meus ídols). Però una distribució implicada (treballant) a tots els projectes importants que envolten aquest estrany i interessant moviment (open source i free software)... mirem qui hi ha darrera?
Sempre dic que només ens queda una lluita que guanyar... el món real ja fa temps que no tenim res a pelar (tot i que la gent comença a despertar). Però internet, els softwares, els Sistemes operatius, les llicencies, la llibertat (virtual) en definitiva és una guerra que està en procés i que no podem obviar! Ja que regeix gran part del nostre pensament crític (sense google, youtube, blocs independents, i xarxes de tota mena?). La ignorància és molt gran i la comoditat també!
Potser en Bilbeny té raó (Colón, Colom. Cervantes, Servent. Lazarillo de Tormes, LLatzaret de Tormos), potser la monja també (Gip A), potser el VIH no existeix (segur!), Potser els polítics són corruptes (segur!), potser tot és una estafa (segur!) però si perdem el control de l'única cosa que ens queda (internet) ja res serà igual... hem de lluitar perquè aquesta guerra la podem guanyar!
Tot això és molta informació i només volia fer palès que un sistema operatiu com Windows 7 que crec que serà bó per la gent és l'últim del rànquing d'arrancades... realment és important? En serio, s'esta discutint a Europa si els governs tenen el dret a tallar internet unilateralment (sense passar per un jutge) els usuaris... i van pel camí de tenir aquest poder.... hem de reaccionar! O els nostres fills és faran creus del que varem tenir... potser començaran per l'emule, potser diràn que si els drets d'autor... però que passarà quan tallin unilateralment pàgines com somiserem? i direu... perquè? perquè és independentista, perquè ens molesta, perquè opina, perquè diu coses que no ens agrada... Si no tenim jutges no tenim res. I això que els jutges poden estar comprats, o no....
En fi, una mica de benchmark.... (Windows Vista, Windows 7, Ubuntu 9.04, Ubuntu 9.10)
Cant d'Utopia de Ramon Muns
- Detalls
- Categoria: Lletres de Cançons
- Visites: 3994
Cant d'Utopia de Ramon Muns
Lluitarem per la utopia
Tant si volen com si no
No acceptem la jerarquia
Dels que imposen la opressió
Caminem doncs dia a dia
Sense fer-nos por el camí
Treballant amb alegria
Obtindrem el noble fi
No volem martells ni fletxes
Que ens arrenquin el pensar
Volem llum per les escletxes
D’un món trist que hem de canviar
I tots junts germans de terra
Germans de cor i de cervell
No demanem pas la guerra
Però si n’hi ha serem fusell
Per la vida llibertària
D’una nova societat
Alçarem a mà unitària
El drap negre trepitjat
Lluitarem per la rosada
D’un nou món lliure i valent
On la por serà esborrada
i viurà feliç la gent
On l’amor serà esperança
i no una formalitat
per oblidar la recança
de no viure en llibertat
No volem líders ni guies
Ni consells de direcció
No volem misèria i pàries
Lluitem per l’autogestió
En els pobles i les viles
Ja se sent un gran clamor
S’estan eixamplant les files
Que lluiten contra la por
Aixequem doncs la senyera
De la gran fraternitat
I saltem per la drecera
D’una nova humanitat
Lluitarem per la utopia
Tant si volen com si no
Preparant amb alegria
El camí d’un món millor
Vist el Blog d'en Salvi Jacomet
Pàgina 136 de 267

