- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 186
El Dr. Luis Miguel Benito presenta una anàlisi crítica sobre la vacunació, centrant-se en la vacuna Bexsero contra la meningitis meningocòccica del tipus B. L'autor qüestiona els titulars alarmistes dels mitjans de comunicació sobre brots de malalties i la pressió exercida sobre els pares per vacunar els seus fills. Argumenta que la informació proporcionada per les autoritats sanitàries i els metges és sovint esbiaixada i basada en la por, sense oferir una anàlisi completa dels riscos i beneficis. El metge revisa la fitxa tècnica de la vacuna Bexsero, destacant que no garanteix protecció a tots els vacunats, no cobreix totes les soques de meningitis B, té dades limitades en majors de 50 anys i pacients amb condicions cròniques, i manca d'informació sobre el seu ús en embarassades, lactants i la seva possible afectació a la fertilitat. També esmenta els efectes secundaris freqüents i la manca d'avaluació de l'eficàcia clínica mitjançant assajos clínics. L'autor emfatitza la importància d'avaluar l'epidemiologia de les malalties i de proporcionar informació objectiva als pares perquè puguin prendre decisions informades sobre la vacunació.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 168
El Dr. Michael Farley expressa una forta oposició a la vacuna de l'hepatitis B administrada a nadons immediatament després del naixement, fins i tot quan és obligatòria en alguns estats. L'orador argumenta que la malaltia es transmet sexualment o per agulles, qüestionant la justificació mèdica per vacunar nounats. S'afirma que la protecció de la vacuna dura com a màxim fins als set anys i que no hi ha una justificació mèdica per a la seva administració en nadons. A més, es menciona que totes les vacunes causen encefalitis o inflamació cerebral, la gravetat de la qual depèn de factors com la dieta del nen, l'alletament matern i l'entorn. L'orador assegura haver observat inflamació cerebral en autòpsies de nadons després de la vacunació.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 154
El Dr. Juan Gérvas argumenta que les mamografies causen més danys que beneficis, basant-se en estudis que suggereixen que molts càncers de mama detectats no serien mortals i que la mortalitat per càncer de mama no ha disminuït significativament malgrat l'augment dels diagnòstics. Afegeix que les dones són sotmeses a tractaments innecessaris i perillosos, i que hi ha interessos econòmics darrere de la promoció de les mamografies.
