"Veig molt potencial, però està malgastat. Tota una generació treballant en gasolineres, servint taules, o sent esclaus oficinistes. La publicitat ens fa desitjar cotxes i robes, tenim ocupacions que odiem per comprar merda que no necessitem. Som els fills maleïts de la història, desarrelats i sense objectius, no hem sofert una gran guerra, ni una depressió. La nostra guerra és la guerra espiritual, la nostra gran depressió és la nostra vida. Varem créixer amb la televisió que ens va fer creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema, o estrelles del rock. Però no ho serem, i a poc a poc ho entenem, la qual cosa fa que estiguem molt cabrejats". (Fight Club, David Fincher -1999-)

El temps passa i un servidor segueix fidel als seus ideals, sóc un lluitador incansable. Però el temps i l'ímpetu et fan evolucionar. De vegades erròniament. Ho seguiré intentant de mil maneres i sempre aniré a parar el mateix lloc. Sóc un romàntic, un utòpic, un somniador... però que voleu que us digui, sóc així.

Aquí us deixo un vídeo que he vist per la xarxa, concretament a gnulinux.cat. L'explicació és senzilla ja que va ser concebuda peque la visionessin els nens i és precisament aquesta senzillesa la que m'ha captivat. Em recorda els inicis d'en Richard Stallman, l'únic personatge que conec, que podria pujar el núvol kington de la llibertat informàtica, sense caure de cul a terra...

 

 

    

Joomla templates by a4joomla