De vegades la història ens ensenya coses que no hem d'oblidar. Algunes són tant catastròfiques o traumàtiques que segur queden en la memòria col·lectiva dels qui les van viure. De fet, són tant cruels que les següents generacions són educades per tal que no es repeteixin. Malauradament sempre tenen a veure amb vides humanes que s'esvaeixen. Però la història té molts moments, i no tots són tant clarividents com una vida. N'hi ha que es repeteixen cíclicament i no ens n'adonem, ens alerten, ens adverteixen però nosaltres i seguim ensopegant com a bons homínids que som.
Avui, us deixo un discurs molt interessant que un bon amic em va mostrar. És antic, però vigent. Podrien posar-lo a les escoles, televisions o la Plaça Catalunya i veure que n'opinen els indignats. Crec que tots plegats hauríem de reflexionar.
El discurs que veureu és de Tommy C. Douglas,i va ser enregistrat el 1962. Crec que España i té moltes similituds... Catalunya és una miqueta diferent, però seguim l'estela de tot el món.
Ja fa temps que tinc l'ull posat a uns ratolins, es diuen Reagrupament i vosaltres?
