Avui és el dia de Catalunya. Avui cel.lebro les meves arrels. Avui sento que necessitem justícia. Avui reclamo la veritat!. Avui Pau Casal a l'ONU em ve a la memòria. Avui Cristòfor Colom em descobreix la seva catalanitat (gràcies Jordi Bilbeny). Avui presento els meus respectes a Francesc Macià. Avui Quim Monzó em recorda l'història de la literatura/cultura catalana (fira de Frankfurt). Avui Francesc Pujols em recorda aquella frase... "El pensament català rebrota i sobreviu als seus il·lusos enterradors". Avui L'Arnau de Capellades em recorda l'ignorància de TeleMadrid amb aquell reportatge sobre Catalunya i la seva llengua. "Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància!". Avui recordo a Moritz i Gamper. Avui s'encongeix el meu cor en veure Catalunya bombardejada. Avui l'hoquei i el Rugbi em recorden que España hi ha rancor, hi ha odi. Avui Juan Carlos Cabrera Moreno (lingüista espanyol) em dona esperança (pedagogia). Avui sento que les institucions catalanes no fan prou per recordar-me la meva història. Avui podria estar tot el dia així... però avui, més que cap altre dia, vull expressar el meu sentiment, i ho faig, perquè vull!
Avui sento, que encara no escric correctament el català...
