Espero que us agradi.

 {youtube}9tAiVmEieKc{/youtube}

avui des del Clip reprenem el jazz, amb el progressiu flamenc del finals dels 70 i principis dels 80 de "Guadalquivir" amb Luis Cobo (alias "El Manglis") tota una institució de la música sevillana. "Guadalquivir", "Iman" o "vega" són els principals representants d'aquest estil de música, molt lluny de "Triana" i "Medina Azahara". Els seus corresponents catalans són grups com "Iceberg" o "Pegasus".

La seva qualitat musical és veritablement extraordinària.

Espero que els disfruteu

{youtube}F_r5fAXPcBY{/youtube}

Ara és el torn dels Estat Units, La llei SOPA està a punt de ser aprovada i pel que m’he pogut informar, és "1000 vegades" més bèstia que la llei SINDE... Així que senyors si finalment s’aprova serà el final d’Internet tal i com el coneixem.

Per sort, la societat nord-americana no s’està per òsties i s’ha organitzat amb força. De moment, avui la plana web de Wikipedia en anglès no funciona amb senyal de protesta i el mateix camí en seguit els cracks de XDA Developers. Per altre banda corre el rumor que dilluns vinent (23/01/2012) un dia abans de la tramitació de la llei SOPA, un conjunt d’empreses d’importància reconeguda volen portar a terme un Blackout d’Internet. És a dir, deixar sense els seus serveis a tothom durant un dia, a l’estil de la Wikipedia però amb caràcter generalitzat. Fins on jo ser, hi ha empreses com Google, Facebook, Yahoo, Twitter i un reguitzell força important d’empreses punteres.

Per tal d’entendre la magnitud dels fets, us deixo un parell de videos força explicatius del que està a punt de succeir, així que atents a la jugada perquè en el fons, ens importa a tots.

{youtube}5fvwoHKj6cs{/youtube}

{vimeo}31100268{/vimeo}

Es hora de fer-nos grans, és hora de deixar de plorar. Si volem prendre decisions Independència!

avui i per tancar l'any amb un número rodó (ja són 40 clips) us mostrem el ball i la música de Fred Astaire (1899 - 1987), un dels més grans ballarins del segle XX. I ho fem amb un clip on demostra que es pot cantar i ballar claquè alhora, seguint el ritme de la música amb diferents elements (peus i bastó sobretot). És tècnicament perfecte i no em canso de mirar-lo quadrant nota per nota i improvisant sobre la melodia al mateix temps, com un solista de jazz deixant-se acompanyar per la seva base rítmica.

Bona entrada d'any a tots

 {youtube}IFabjc6mFk4{/youtube}

avui us portem el "heavy metal" en la seva millor expressió amb "Judas Priest" (sens dubte un dels millors grups de "heavy metal"). De la mà de Rob Halford (el seu vocalista) descobrim que el "heavy" és alguna cosa més que tios amb xolles i ties bones (dels 80) esperant-los al "back stage".

De fet, "Judas Priest" existeix des d'abans del "heavy" ja que va ser creat a finals dels 60. Ara, Halford i la seva colla fan concerts de comiat, però sempre quedaran grans discos com "Turbo Lover" o "Painkiller" (considerat, de fet, el millor disc de "heavy" de tota la història).

Visca en Halford!!! Sentint aquesta música molts semblem capaços de fer molt més encara. Gràcies!!!

 {youtube}bGDJvxjSR5c{/youtube} 

avui us portem un clàssic que hauria d'estar a l'alçada de la generació perduda de finals dels 70 (com en Hendrix o en Jim Morrison), però com no es va morir, no va esdevenir una d'aquestes superestrelles.

Kevin Ayers (1944) va començar amb "Soft Machine" el caminar psicodèlic dels anys 60, trobant-se i tocant amb Jimi Hendrix, John Cale ("Velvet Underground"), Brian Eno, Mike Olfield ("The tubular bells") i un llarg etcètera. Durant la seva llarga estada a les balears, Kevin va composar temes com aquest "May I?", que interpretaria també al gran concert de l'1 de Juny 1974 (entre d'altres i van actuar ell mateix, la Velvet, Brian Eno, etc).

Encara que la versió del disc on surt ("Joy of a toy") és en anglès i francès, malauradament no l'hem pogut trobar. En tot cas, aquí teniu una versió més que digna de l'any 72.

Si no coneixeu el personatge us sorprendra gratament.

 {youtube}hUvG5-UB7_0{/youtube}

des del clip us proposem una d'aquelles melodies que resonen al cap quan un està pensant. No saps perquè però de sobte apareixen. Avui us portem la meravellosa interpretació de John Williams (el guitarrista clàssic, no el compositor de bandes sonores), en una de les seves incursions a la música ambiental dels anys 70. Això va concloure amb el disc "The height below" (1973), on classicisme i so minimalista s'entrecreuen per donar un resultat més que excel·lent. I doncs, com us deia, fa dies que el tema principal d'aquest disc (la cançó "The height below") em va sonant al cap i avui us la porto en forma de vídeo amb un muntatge preciós.

Dedicada a tots aquells que encara tinguin "tota l'alçada per sota" dels peus.

 {youtube}aNANtuCQHI4{/youtube}

avui des del clip us mostrem una de les cançons més famoses del surf dels '60: "Wipe Out". La cançó original és de "The Surfaris" però avui us mostrem una versió de "The Ventures", potser triada per l'espectacularitat en la interpretació del seu bateria, Mel Taylor.

Avui dia, "The Ventures" segueix essent tot un referent del rock i del surf, gràcies a la seva llarga i dilatada carrera musical, que va començar a finals del 50 i que encara dura.

A qui agradi la música surf passarà una bona estona.

 {youtube}T8__EwAT8VM{/youtube}