Reflexions i Escrits | Regina Spektor: La nineta dels meus ulls |
|
|
|
| autor Roger Roca | ||||||
| divendres, 11 abril de 2008 | ||||||
|
Feia molt de temps que us volia parlar d’una dona que m’ha encisat... Es diu Regina Spektor A part de la seva expressivitat celestial i bellesa rogenca trufada d’una timidesa que posa a més d’un a una temperatura un xic elevada, canta molt bé. Es capaç de tocar varis instruments, des del piano habitual, a la guitarra o la cadira (com si fos la bateria). Les lletres són boniques i molts sinceres, gens edulcorades n’hi comercials. El to de veu i la força que desborda són les seves qualitats més captivadores (realment amb té embruixat). Però una de les coses que més amb sorprèn és aquesta capacitat per xiuxiuejar melodies amb uns sons que enamoren i t’endinsen en les seves cançons. Va néixer el 1980 a Moscou, de ben petita va ser expulsada del país amb la seva família en temps de la Perestroika Axí defineix Regina Spektor la seva música: “No tinc un so total. Tendeixo a pensar cada cançó com un petit món; així, per exemple, en una puc utilitzar elements punk i en una altra un conjunt de càmera de cordes. És més divertit d'aquesta manera perquè mai he de fer la mateixa cosa una vegada i una altra”. Finalment us deixo un parell de cançons... tot i que si us endinseu a Somiserem
Powered by !JoomlaComment 3.12 ![]() Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved. |
||||||
| < Anterior | Següent > |
|---|