Potser sóc un romàntic, però un servidor creu en la política. Potser sóc un il·lús, però entre la merda i la poltrona sempre hi han brots verds i Mónica Oltra n'és un clar exemple. El problema, no és dels polítics, és de la societat, de la gent. Si perdéssim uns instants de la nostra vida en veure una sola sessió parlamentaria (a Catalunya tenim un canal dedicat) potser ens faria reflexionar, per poder veure-hi amb més claredat. No val votar per tradició (pare/mare-fill/filla, orígens demogràfics o esquerra/dreta), no val votar per un míting, s'ha de votar en conseqüència ja que ens enreden un rere l'altre. Només veien com treballen podrem veure si fan o deixen de fer, si són dèspotes o democràtics. Si malgasten els recursos o els inverteixen en coses que ens importen. La política requereix un seguiment i això s'ha anat perdent... Quan era petit recordo que els meus pares miraven les sessions parlamentaries (suposo que era l'entusiasme de la democràcia), avui sóc un ésser estrany. I no penseu que vaig mirant sessions a tort i a dret però de tant en tant m'agrada veure com despatxen els temes... i de vegades m'he endut més d'una sorpresa i estic convençut que la majoria de la societat els passaria el mateix...

Comentari[s]

Afegir comentari Cercar

Escriu el teu comentari
Nom:
Email:	No notificar:Notificar:
Website:
Títol:
Codi UBB:	-color-aiguanegreblaufúcsiagrisverdlimamarróMaríolivaPúrpuravermellplataturquesablancgroc -tamany-minúsculpetitmitjagranimmens
	Si us plau entra el codi Anti-spam!!!

Powered by !JoomlaComment 3.12

Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved.