Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra amb més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passa-hi en Primavera
i tot cantava al sue pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'aucell, el riu , la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta e dintre de la terra
lo passat jamai passat.
I jorns i nits , de serra en serra
com tot, canta el Montserrat.