"Els obrers de Barcelona es van convencent i es convenceran tots ells que no hi ha possibilitat de llibertat individual sense aconseguir la llibertat col·lectiva; el dia que estiguin convençuts d´això, lluitarem units per aconseguir-ne una i una altra a Catalunya" (Francesc Macià, 21 de febrer de 1919 a les corts espanyoles)
Ja deia jo que tanta normalitat assemblaria no podia ser, i
menys si en aquesta hi participen espanyols . Us vaig explicar que acceptava el
resultat de la votació per a la oficialització de la Federació Catalana de
Patinatge però només dos dies desprès comença a sortir la Merda! I sinó mireu
aquest article publicat al diari AVUI:
Jordi Cortada
La denúncia de dos federatius centreamericans va evidenciar ahir la
implicació de França en el desplegament del govern espanyol per impedir
de totes totes que la Federació Catalana de Patinatge fos reconeguda
oficialment per la FIRS dijous a Roma. Diana Nolasco, presidenta de la
Federació Hondurenya de Patinatge, va explicar que en l'enllaç aeri que
va fer a París va ser interrogada per ciutadans espanyols, no
identificats, amb la connivència de la policia duanera francesa,
l'encarregada d'interceptar-la.
Nolasco, que viatjava acompanyada per un delegat federatiu del
Salvador, va relatar que en dirigir-se cap a l'enllaç a l'aeroport
Charles de Gaulle va observar que en una cua de control de passaports
el seu company tenia algun problema. En acostar-s'hi, els agents
francesos es van endur el federatiu salvadorenc i poc després a ella
mateixa la retiraven de la cua. "Llavors dos persones amb accent
espanyol van començar a fer-me preguntes". De mica en mica les
preguntes es van anar acostant al rovell de l'ou, fins que, sense que
Nolasco hagués dit res de l'assemblea i havent parlat només del Mundial
de patinatge artístic, els dos individus li van preguntar per
"l'elecció". Delatats, van procedir a la segona part de la pressió.
"Vostè no es pot ficar en el problema entre Madrid i Catalunya" o bé
"en un país no hi pot haver dos comitès olímpics ni dues federacions".
Una bona estona d'interrogatori, suficient perquè tant Nolasco com
el seu company del Salvador perdessin l'enllaç i haguessin de canviar
el bitllet, amb el recàrrec corresponent.
La presidenta de la Federació Hondurenya va explicar aquests detalls
juntament amb el president de la panamenya, Manuel Salazar, amb qui
passa uns dies a Catalunya en el domicili d'un ciutadà colombià que viu
aquí.
No va ser l'única. Un altre delegat, que feia escala a Madrid, va
ser introduït en una habitacioneta de "dos o tres metres quadrats" a
Barajas, segons el relat de Nolasco i Salazar, i l'hi van deixar una
bona estona, després d'haver-lo sotmès a un interrogatori similar al de
París. Aquest delegat va demanar que no fos revelada la seva identitat,
perquè havia rebut pressions a nivell familiar i amb amenaces de perdre
la feina. No es descarta que altres delegats, pel mateix motiu, hagin
callat directament.
A una hora de Roma
Encara hi ha més casos. Els representants de Costa Rica, Guatemala i
Equador van ser retinguts i incomunicats durant els dos dies previs a
la votació a l'hotel on havien estat allotjats, a una hora de Roma,
complint un pla de viatge pagat per la Federació Espanyola. Tot i que
companys seus de la Confederació Panamericana es van acostar a l'hotel
per parlar-hi, mai van poder-ho fer, sobretot per la custòdia que
exercia, segons van explicar a aquest diari Nolasco i Salazar, el
secretari general de la FEP, José Luis Pérez.
Tots dos federatius també van explicar el cas del delegat cubà, que
no va arribar a poder sortir de l'illa després de reiterades i
sospitoses negatives a concedir-li el visat. Una situació molt similar
a la que van viure una xifra indeterminada de delegats de països
africans, a qui les ambaixades italianes no van concedir visats perquè,
al no haver estat convocats per la FIRS, no tenien justificant
documental per accedir-hi.
De veritat esperaveu joc net per part d'algú que tenía tant a perdre? Son els mateixos que dèien (quan un dia en un estadi de futbol es va desplegar una pancarta que fèia referència als Països Catalans) que la política no s'ha de barrejar amb l'esport...<br /><br />Encara que no haguéssin sortit mai els draps bruts a mi ningú m'hagués convençut que la votació es va fer com cal. Potser la votació en sí es va fer com cal, però era clar que les pressions externes prèvies es donaven encara que no es poguéssin demostrar, i això que igualment teníem les de perdre. Ho volíen tot "atado y bien atado".<br /><br />No es pot anar de bo per la vida perquè te la foten per tot arreu.<br /><br />Alexei.
Leave your comments