|
 Després de tants dies seguint el Barça (7 articles seguits), amb il·lusió i esperança de que arribés la final somiada, de que pogués gaudir de la meva clarividència i sort en aquest any –per cert, s'ha demostrat que així és- Finalment tot arriba... i a mi, déu n'hi do si m'ha arribat...
He de dir que Roma sencera era culé, i no em refereixo els nostres... sinó els romans. Des del dimarts pel mati quan anàvem esmorzar degudament equipats amb les samarretes del Barça la gent ens parava pel carrer per desitjar-nos sort. Ens deien que estaven amb nosaltres i que guanyaríem segur, jo el principi no entenia perquè tots i cada un dels romans anaven amb nosaltres, però després parlant amb gent de la terra em van explicar que feia molt anys va morir molta gent a mans dels radicals del Manchester en unes trifulgues entre tifosis i hooligans...
El dimecres Roma ja era blaugrana... això també em va sorprendre molt, jo pensava que veuria molts seguidors del Manchester amb les seves samarretes passejant el seu amor pel club. Els colors dels Red Devils no van sortir per enlloc... si, algun despistat, però poca cosa més... anaven d'incògnit, ja que d'anglesos n'hi havien molts però equipats molt pocs.
La Fontana di Trevi: Si alguna cosa m'ha deixat flipat tots aquests dies va ser aquesta meravellosa font que va ser presa des del dimarts fins el dimecres a la matinada per la culerada... amb càntics, estelades, bufandes i samarretes blaugrana... els guiris flipaven i jo també... el càntic? LA FONTANA ÉS BLAUGRANA, LA FONTANA ÉS BLAUGRANA!!!!!
La FINAL: De la final poca cosa tinc que dir, l'afició del Barça li va fotre una pallissa escandalosa a la del Manchester i de futbol... a partir del minut 10 tot es va tenyir de Blaugrana.
Així que després d'una setmaneta per Roma, de gaudir del Barça i d'aquesta ciutat que respira història pels quatre costats, Som i Serem torna a la normalitat i tanca aquest anecdòtic mes culé per tornar el dia a dia i els articles de política, tecnologia i qualsevol cosa que em passi pel cap...
Gràcies Barça! T'asseguro que mai oblidaré aquest any. Hi ha mesura que passin els anys la nostàlgia convertirà el 27 de maig de 2009 com un dels dies més gloriosos de l'història del Barça i jo podré dir que hi estava present.
Els Gladiadors d'en Pep (el video que va posar els jugadors abans de sortir el camp)
Edito: Per cert, ja m'oblidava... us deixo un enllaç del Facebook (per aquells que en tingueu) d'un colega que va assistir com jo a la Final de la Champions i va gravar en directe i força qualitat el gol de Messi i la posterior eufòria de l'afició!. Enllaç
Moltes gràcies Guillem!!!!!
|
