| Anne Nixon Cooper |
| autor Roger Roca | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| dissabte, 08 novembre de 2008 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Sempre he estat en contra dels EEUU, per la seva prepotència infligida durant anys (els 29 de la meva vida). Conec la història i sé que en alguna ocasió, van fer coses en favor d'un món més homogeni... però no estan en el meu camp visual, ja que la història, normalment l'escriu el vencedor, antigament amb llibres, ara amb mitjans audiovisuals. Puc resumir-ho: gestió de la informació. Barack Obama comença una aventura. Il·lusiona i dóna esperança, tant a americans com a la resta del planeta. Jo sóc romàntic, repeteixo. Aquestes coses em toquen la fibra, em posen la pell de gallina i sempre, m'il·lusiono pensant que, algun dia, Catalunya podrà gaudir d'un personatge que sabrà expressar aquest sentiment a la terra que m'ha vist néixer, que m'ha cultivat i m'ha captivat Sóc innocent, ho ser. Va amb mi. Primer varen ser les “mans netes” del senyor Carod, després el “talante” d'en Zapatero... -els segueixo des d'aquelles paraules.-..Veig espurnes, ja que observo, analitzo i perdo el meu temps veient sessions parlamentàries... però sempre acabo igual. Desil·lusionat. Però a la vida, tot torna. Tot innocent reviu. Tot romàntic reapareix i gaudeix dels 3 minuts finals d'aquest discurs.
Powered by !JoomlaComment 3.12 ![]() Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved. |
||||||||||||||||||||||||||||||||