Jo sóc agnòstic. Considero que ser ateu seria una mica agosarat, posat que no puc demostrar la no existència de Déu i per tant no la nego. Tot i que Ayn Rand amb més criteri que jo, considera que els negatius no és proven. Segons les lleis de la lògica (no us perdeu el vídeo, més avall).

Jo, no em posaré a debatre si existeix o no un Déu. Com he dit abans ningú pot demostrar-m'ho. Es més, les diferents religions amb diran que és un acte de Fe. Hi aquí arriba el que no entenc, milers i milers de persones perden el cap per una cosa que no és demostrable, alguns fins i tot fan bogaries en nom d'aquestes religions. I tot, en el fons, per una cosa que no saben si és certa o no. Jo entenc que existeixi la Fe. De fet, ajuda a molta gent a no tornar-se boig els últims dies de les seves vides o en situacions límits per marxar tranquils o sortir-se'n. Però tot això és la necessitat de buscar un referent, podria ser el Sol o en Michel Jordan, si tens Fe tot és possible. Vull dir, que tot estar el nostre cervellet, la qüestió, és creure-ho.

En medicina quan es prova un medicament nou és fan proves amb voluntaris, a uns se'ls dona el medicament que volen treure el mercat i els altres un de fals, un que no fa res. Evidentment els voluntaris no ho saben. Doncs han comprovat que hi ha alguns pacients que és curen(amb el fals), senzillament perquè s'ho creuen (efecte placebo).

Recordeu els nois de “Viven”, aquella gent que es va quedar tirada enmig dels Andes. Expliquen que els primers dies, el supervivents que no creien que es salvarien anaven morint... i només els més obstinat i optimistes anaven salvant els dies... La majoria eren catòlics.

En fi, que no és una qüestió de Fe, de Religió o de Déu. Es una qüestió de referents... en uns casos pot ser una pastilla (efecte placebo) en altres un referent religiós. Però tots ells tenen una cosa en comú, són mecanismes per activar el nostre cervell i fer-lo actuar d'una manera diferent sobreposant-se o rendint-se. Res més.

Tot això, és una reflexió en veu alta molt personal, que ningú s'enfadi ara.... de ven segur, que el boig de la ciutat sóc jo.

Us deixo un parell de vídeos molt interessants, el primer és una entrevista a Ayn Rand (filosofa i escriptora) el segon és un divertit monòleg George Carlin (còmic).

Comentari[s]

Afegir comentari Cercar

Anna     | 212.36.67.xxx | 2008-08-20 10:20:33 Totalment d'acord. Crec en el poder de la ment, la gran desconeguda, en la força d'autosuperar-se i sortir dels mals moments. Si amb alguna cosa s'ha de tenir Fe és en un mateix. Com deia Paolo Coelho a l'Alquimista "Cuando una persona desea realmente algo, el Universo entero conspira para que pueda realizar su sueño". Només cal creure en un mateix i la força interior. Respondre | Citar

Roger   | 192.168.1.xxx | 2008-08-23 13:29:27 Completament d'acord, i la frase és mooooolt bona Respondre | Citar

Michel Miralles - .....     | 62.57.67.xxx | 2008-09-27 15:17:02 No sé com he arribat a aqueta pàgina,però no m'he pogut estar de comentar aquest i d'altres coses que he llegit. 1.Ser ateu no es agosarat.Demostrar que algo intangible e inedintificable com déu (en minúscula),és impossible.Tècnicamente i filosòficament és impossible demostrar que alguna cosa no existeix.Només es pot demostrar el que existeix,ja que és observable.Segons aquet raonament,com fan la majoria de científics,no descarten la possivilitat de déu,pero filosòficament i pràcticament parlant.No es pot demostrar que algo no existeix.Busque informació sobre la metàfora de Bertrand Russell sobre unes cafeteres orvitant la terra,ho explica millor que jo. Un ateu no oblida aquesta provavilitat,però la seva opinió,fè o creència basada en les dades cientíques el porta a pensar que de totes realitats posibles,és la menys factible.Bàsicament,n oes pot descartar déu,com no es pot descartar que una cafetera orviti la terra,es indemostrable que no es veritat.Pero no perdre el temps en ideas que totes les dades que aporta el pensament científic,tira per terra. La resta,la ment,la conciència,s'està investigant,però el que no se sap,no s'ha de tapar amb respostas totalment inventades perque siguin complaents. I percert,molt és desconegut,però en realitat,és molt meys del que la gent del carrer pensa,només cal fer servir internet per quelcom més que baixar películes i mirarse el melic d'un mateix. Darwin és el gran descoengut d'aquest principi de segle. Evolució,autoorganit zació,evolució informativa.... I per cert,un català sortirà católic per norma,un de Túnez musulmà,un de kansas evangèlic,un tibetà budista....evidentment ho són només perqué són d'allà.Equivocats,no? Em recorda al patriotisme,sigui el que sigui.Busqueu a Google Mandelbrot i els seus fractals,territorial itat en primats,i sobre tot el primer científic qu ha estudiat això de veritat,Marc Hauser. El patriotisme,la fe,tot el que no es questiona mai,es fantàstic per la conciencia d'un i per organitzar poblacions,però com contrapartida genera odi envers a l'altre.Avui en dia,creure en un deu local o pensar que el teu pis es millor que un altre només per ser teu,és com pensar que la merda d'un és bona només pel motiu de sortir del cul d'un mateix. I sobre tot,Richard Stallman on YouTube.Com ell diu,software lliure,no cervesa gratis. LOVE & RESPECT Respondre | Citar

Escriu el teu comentari
Nom:
Email:	No notificar:Notificar:
Website:
Títol:
Codi UBB:	-color-aiguanegreblaufúcsiagrisverdlimamarróMaríolivaPúrpuravermellplataturquesablancgroc -tamany-minúsculpetitmitjagranimmens
	Si us plau entra el codi Anti-spam!!!

Powered by !JoomlaComment 3.12

Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved.