www.somiserem.net :: Som i serem gent catalana!

Home

Cercar

La Constitució Europea

(1 vot)

Promou-me:

autor Xavier Arnaus

dijous, 17 febrer de 2005

Aquest diumenge es vota Si estem d'acord amb la proposta de constitució europea actual. No s'ha de confondre amb si volem o no una constitució europea. Per això, us poso uns links i documents d'interès sobre aquest tema.

Pàgina oficial de la constitució europea a Espanya:

http://www.constitucioneuropea.es/

Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa en català:
- Oficial de l'Estat: http://www.constitucioneuropea.es/servlet/noxml?id=mae20031218Contenido%20M22692366611103198594596~I-1.pdf&mime=application/pdf

- Desde PSC: http://socialistes.org/media/000000084000/000000084066000000065557.pdf

- Desde ICV: http://www.iniciativa.info/documents/unioeuropea/ref_constiteur_cat.zip

Esquerra Republicana de Catalunya (http://www.esquerra.org)

Manifest Per una Europa Social i Democràtica i uns Països Catalans reconeguts, diguem NO a aquesta constitució

Davant el referèndum convocat a l'Estat espanyol per ratificar el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, i en tant que persones i entitats que compartim una profunda convicció democràtica, catalanista i europeista, volem manifestar la nostra posició contrària a l'esmentat Tractat, pels motius següents:

Perquè consagra la Unió com una associació d'Estats que continua sense reconèixer de forma plena la diversitat nacional, cultural i lingüística d'Europa. Tampoc no garanteix cap mena de dret mínim col·lectiu a les minories lingüístiques ni als pobles sense estat, la situació legal dels quals continuarà depenent de la política interior de cadascun dels Estats membres. Malauradament, doncs, aquesta constitució no posa cap impediment efectiu a les polítiques uniformitzadores que practiquen alguns d'aquests Estats. En aquest context tan desfavorable, costarà molt aconseguir que el català, malgrat el seu pes cultural i demogràfic, sigui reconegut en el futur com una llengua oficial de ple dret de la Unió.

Perquè consolida una arquitectura política de la Unió amb greus dèficits democràtics, en la qual el Parlament Europeu no tindrà totes les competències pròpies d'una cambra legislativa, i ni tan sols podrà elegir el President de la Comissió Europea. Tampoc no garanteix que les institucions subestatals, com la Generalitat, puguin participar de forma sistemàtica en la definició d'aquelles polítiques que afectin el seu àmbit competencial. D'altra banda, es continua requerint la unanimitat de tots els Estats membres a l'hora de prendre les grans decisions relacionades amb afers exteriors, defensa, fiscalitat, economia o benestar social, la qual cosa dificultarà enormement l'adopció de polítiques comunes.

Perquè no avança en la definició d'un model social propi de la Unió Europea, basat en la justícia i la solidaritat, en què siguin plenament reconeguts els drets socials de la ciutadania, i en el qual l'economia i la dinàmica del mercat estiguin al servei del benestar i els interessos col·lectius. Ben al contrari, aquesta constitució institucionalitza una concepció bàsicament mercantilista i economicista de l'espai europeu, alhora que en dilueix la seva dimensió social. Tampoc no garanteix plenament la satisfacció de drets fonamentals, com ara el dret al treball, el dret a la salut o el dret a un habitatge digne. En tots aquests aspectes, és fins i tot regressiva en relació a les constitucions d'alguns dels estats membres de la Unió.

Per totes aquestes raons, i perquè en el futur no desapareixin de l'agenda europea, manifestem el nostre rebuig a aquesta constitució. I cridem els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya a aprofitar l'oportunitat que ens brinda el referèndum per expressar la nostra realitat nacional. Volem participar amb veu pròpia en la construcció d'una Unió Europea més democràtica, més justa i més plural, una Unió Europea que ens reconegui nacionalment. Per això votarem NO a aquesta constitució.

Barcelona, 26 de gener de 2005
http://www.esquerra.org/diguemno/manifest.php

Partit dels Socialistes de Catalunya(http://socialistes.org/)

Què Guanyem amb la Constitució?

La garantia del respecte de determinats valors comuns i d'un model europeu de societat

El respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'Estat de dret i els drets humans.

Una societat caracteritzada pel pluralisme, l'absència de discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones.

Només els Estats que respecten aquests valors poden adherir-se a la Unió Europea. Així mateix, poden prendre's mesures contra els Estats membres que no respectin aquests mateixos valors.

La defensa de les nostres llibertats fonamentals

La lliure circulació de persones, béns, serveis i cabdals, així com la llibertat l'establiment. L'absència de discriminació per raó de la nacionalitat.

L'establiment d'una ciutadania europea

Aquesta ciutadania s'afegeix a la ciutadania nacional, sense substituir-la i confereix drets complementaris: dret a circular i residir lliurement en tot el territori de la Unió, dret al sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions municipals en l'Estat de residència, dret a la protecció consular i diplomàtica en tercers països, dret a formular peticions al Parlament Europeu així com a recórrer al Defensor del Poble Europeu, dret a dirigir-se a les institucions i als organismes consultius europeus en la llengua pròpia i a rebre una contestació en aquesta mateixa llengua.

Pren força jurídica vinculant la Carta dels drets fonamentals

La Carta garanteix el respecte de la dignitat humana, del dret a la vida, la prohibició de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants, el dret a la llibertat i a la seguretat, el respecte de la vida privada i familiar, la llibertat de pensament, de consciència i de religió, la llibertat d'expressió i d'informació, el dret a l'educació, la llibertat d'empresa, el dret a la propietat, la igualtat davant la llei, el respecte de la diversitat cultural, religiosa i lingüística, la igualtat entre homes i dones, la integració de les persones discapacitades, el dret a la tutela judicial i a un jutge imparcial, la presumpció d'innocència i els drets a la defensa, etc.

La Carta forma part integrant de la Constitució. S'aplica a les institucions europees i als Estats membres quan posen en pràctica el Dret comunitari.

No només contempla els drets civils i polítics, sinó també altres àmbits com són els drets socials dels treballadors, la protecció del medi ambient o el dret a una bona administració.

Una millora de la vida democràtica de la Unió

Quant a noves disposicions per a les institucions europees, s'imposen el consultar a la societat civil, la transparència i l'obertura del procés de presa de decisions o d'accés a documents.

S'instaura un dret d'iniciativa popular que consisteix en l'obligatorietat que la Comissió present una proposta en un determinat sentit si, com a mínim, un milió d'europeus procedents d'un determinat nombre d'Estats membres així ho sol·liciten.

Més democràcia a les institucions europees: El Parlament Europeu co-decidirà amb el Consell de Ministres una majoria de les decisions legislatives; es redueix els àmbits on els estats poder exercir el seu dret a vet, i les decisions es prenen per majoria qualificada enlloc de la unanimitat.

Una veu més clara i més unida per a la política internacional

S'institucionalitza la figura d'un Ministre d'Afers Exteriors de la Unió Europea, fet que suposarà més coherència de l'acció exterior de la UE.

A la vegada es crea un servei diplomàtic de la Unió, i un Cos Voluntari Europeu d'Ajuda Humanitària. Elements que accentuen tots ells la via del multilateralisme com a sistema de relacions exteriors propi de la Unió Europea.

Uns objectius comuns pels europeus

La pau i el benestar. La llibertat, la seguretat i la justícia. Un mercat interior important i la lliure competència. Un desenvolupament sostenible que integri els aspectes econòmics, socials i mediambientals. El progrés científic i tècnic. La justícia i la protecció social. La protecció dels drets dels nens. La cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els Estats membres. La diversitat cultural i lingüística.
http://www.siaeuropa.com/interior.asp?id=B1

Què passa si guanyen els "nos"?

L'entrada en vigor de la Constitució depèn de la ratificació de tots el 25 estats membres. Només cal que un estat la refusi per impedir l'entrada en vigor. En cas de victòria dels "nos", es produiria la paralització de la dinàmica europea, i per tant, la primera gran victòria de les forces antieuropees.

En aquest cas, és el Tractat de Niça que restaria en aplicació.

Això significaria:

- Manteniment de la complexitat institucional, dels instruments i del incomprensible lèxic europeu.

- Grans dificultats en la presa de decisions i bloqueigs constants.

- Que la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea no seria vinculant.

- Retrocés en les possibilitats dels ciutadans i ciutadanes de defensar els seus drets en els tribunals europeus.

- Fre a la democratització de la Unió, amb pèrdua de poder del Parlament Europeu en front dels governs. Menys capacitat de control per part dels ciutadans i ciutadanes.

- Manca de control en l'aplicació del principi de subsidiarietat a totes les polítiques de la Unió.

- Afebliment de la dimensió social de la Unió Europea.

- Anul·lació de la clàusula de solidaritat en cas d'atac terrorista o catàstrofe natural.

- Un pas enrere en una major participació de la societat civil en els debats de la Unió.

- Desaparició de la base jurídica necessària per obrir el debat sobre una definició més ambiciosa dels serveis públics europeus.
- Limitació de les base jurídica per protegir la diversitat cultural.
http://www.siaeuropa.com/interior.asp?id=B3

Vertader o fals?

1. Alguns diuen que: "És una Constitució de dretes elaborada per la dreta." ÉS FALS

Es tracta d'un projecte col·lectiu, procedent dels treballs d'una Convenció que va reunir 105 parlamentaris i representants de governs, aprovat per consens. L'esquerra representava més del 40% del total dels membres de la Convenció.

La Conferència Intergovernamental estava representada majoritàriament per la dreta, però només va esmenar un 5% del text elaborat per la Convenció europea.

Aquest text està aprovat pel conjunt de partits socialistes i socialdemòcrates europeus, pel Partit Socialista Europeu (PSE) i la Internacional Socialista (IS). També està aprovat per la Confederació Europea de Sindicats (CES) que representa als sindicats majoritaris (UGT i CCOO).

2. Alguns diuen que: "Amb el Tractat, és impossible defensar els nostres valors." ÉS FALS

En aquest cas, seria tota la construcció europea que des de l'inici hauria impedit defensar els nostres valors, perquè el Tractat, allà on es modifiquen els textos existents, només ho fa per progressar:

La Part II dóna un valor jurídic a la Carta dels Drets Fonamentals (dret sindical, dret de vaga, dret de negociació col·lectiva, protecció contra els acomiadaments abusius):
- article I-2: En els valors de la Unió figuren la igualtat entre les dones i els homes, i el respecte del dret de les minories;
- article I-3: La Unió treballa a favor del desenvolupament sostenible d'Europa;
- article II-96: Dóna un marc jurídic als serveis públics.

3. Alguns diuen que: "El Tractat s'ha fet a favor de "l'Europa dels mercaders", fent de la competència un valor suprem." ÉS FALS

Ni el mercat ni la competència no figuren dins els valors de la Unió (article I-2).

Entre els objectius de la Unió s'esmenta (article I-3): "Una economia social de mercat altament competitiva, que tendeixi a la plena ocupació i al progrés social".

Si el Tractat no surt endavant, ens quedarem amb els textos existents, que només parlen d'economia de mercat sense esmentar ni la plena ocupació ni el progrés social ni el desenvolupament sostenible.

4. Alguns diuen que: "El Tractat impedeix portar una política d'esquerres." ÉS FALS

Aquest Tractat no és per si mateix ni liberal ni socialdemòcrata. Són les polítiques adoptades per les institucions europees i els governs les que marcaran el futur. La regla del joc no fa el joc.

La Part III del Tractat, dedicada a les polítiques de la Unió, no és res més que la compilació dels tractats anteriors.

5. Alguns diuen que: "El Tractat imposa la unanimitat per anar cap a l'harmonització fiscal i social." ÉS VERITAT, però:

Un vot negatiu no canviaria res d'aquesta realitat. Un vot negatiu reforçaria aquells que no volen anar cap a l'harmonització fiscal i social.

Amb la composició actual del Parlament i de la Comissió, la regla de la majoria ens arrossegaria cap a una menor harmonització fiscal i social.

En aquests terrenys, per tal d'avançar de manera positiva només ho podem fer construint un grup capdavanter de països.

6. Alguns diuen que: "El Tractat impedeix a les col·lectivitats locals ajudar les empreses amenaçades de deslocalització." ÉS FALS

És una pura invenció. En el text, no apareix enlloc tal prohibició.

7. Alguns diuen que: "El projecte de Constitució amenaça el laïcisme." ÉS FALS

El Tractat constitucional no fa cap referència a "l'herència cristiana":

El Preàmbul només parla de les herències culturals, religioses i humanistes: en el si de la Convenció, després de la Conferència Intergovernamental, una majoria de representants i d'estats membres, com Polònia i Itàlia, haurien volgut en el Preàmbul una referència a "Déu", a les "herències cristianes". No l'han obtinguda. És una victòria dels laics.

L'article I-52, que promou un diàleg amb les religions, no constitueix de cap manera una rebaixa de la causa del laïcisme.

8. Alguns diuen que: "El Tractat està gravat en el marbre per a l'eternitat, perquè la revisió només és possible quan hi ha unanimitat." VERITAT I FALS

És veritat que la revisió només és possible per unanimitat, tal com ho era en tots els tractats. Però és fals que estigui gravat per sempre en el marbre.

Al contrari, la Constitució introdueix noves disposicions que faran la revisió més fàcil que en el passat: El poder d'iniciativa constitucional és atorgat al Parlament Europeu. Des de l'entrada en vigor del Tractat, el Parlament podrà fer proposicions de revisió.

Es podrà adoptar una decisió que autoritzi el Consell per majoria qualificada sense passar per una revisió Constitucional General ("clàusula passarel·la").

Es facilita la utilització de cooperacions reforçades. Els països que desitgin avançar més ràpidament ho podran fer de manera més fàcil. Es beneficiaran sobretot d'una clàusula d'accés específica: els estats que participin en una cooperació reforçada dins d'un terreny regit per la unanimitat podran aplicar la majoria qualificada en el marc d'aquesta cooperació.

Tot Estat membre podrà decidir, de conformitat amb les seves normes constitucionals, retirar-se de la Unió (article I-60).

9. Alguns diuen que: "Si el Tractat no s'adopta, això no és tan greu." ÉS FALS

Si aquest Tractat no s'adopta, no hi haurà reconeixement dels serveis públics (article II-96).

No hi haurà nous drets, consagrats per la Carta dels Drets Fonamentals (Part II del Tractat) i aplicables a 450 milions de ciutadans i ciutadanes.

No hi haurà avenços democràtics (nous poders del Parlament Europeu; dret de petició reconeguts a un milió de ciutadans i ciutadanes, article I-47).

No hi haurà avenços socials: reconeixement dels agents socials i del diàleg social (article I-48), dret de vaga, dret a la informació dels treballadors i treballadores, dret a la negociació col·lectiva, protecció contra els acomiadaments abusius (articles II-87, II-88, II-81, II-90, II-91).

10. Us diuen que: "Podem prescindir d'aquest Tractat, n'hi ha prou amb aplicar el Tractat de Niça." VERITAT I FALS

Amb les modalitats de vot establertes en el Tractat de Niça (triple majoria: es necessita el 74% de les veus per obtenir una decisió), l'Europa dels 25 s'arrisca a quedar paralitzada.

Amb les noves disposicions del Tractat (55% dels estats que representen el 65% de la població europea), el sistema es desbloqueja.

11. Us diuen que: "S'ha d'obrir una crisi per crear un moviment de forces favorables a una modificació més positiva de la UE." ÉS FALS

Dir "no" és aïllar-se. El Partit Socialista Europeu (PSE), el president de la Internacional Socialista (IS), la Confederació Europea de Sindicats (CES) diuen "sí". El "no" reuneix principalment els que estan en contra de l'Europa política i l'Europa social.

Obrir una crisi és debilitar Europa en el moment en què George W. Bush afirma l'unilateralisme americà.

Una crisi avui, provocada en un context on la Comissió és dirigida pel conservador Durao Barroso i dominada pels liberals, on el Parlament és majoritàriament de dretes, com els governs europeus, oferiria una alternativa a aquells que volen bloquejar tota evolució vers l'Europa social i l'harmonització fiscal i social.

12. Us diuen que: "Aquest Tractat és insuficient respecte als nostres valors i les nostres esperances." ÉS VERITAT

Perquè el nostre "sí" s'acompanya d'exigències i de condicions.

La crida el 10 de juny de 2004 per un Tractat social i per la defensa dels serveis públics, signat per António GUTERRES, president de la Internacional Socialista; per Paul Nyrup RASMUSSEN, president del Partit Socialista Europeu; per José Luis Rodríguez ZAPATERO, secretari general del PSOE; per Elio DI RUPO, president del Partit Socialista belga, i per François HOLLANDE, primer secretari del Partit Socialista francès, apunta cap a l'Europa que volem.
http://www.siaeuropa.com/interior.asp?id=B4

Iniciativa per Catalunya els Verds(http://www.ic-v.org/)

Argumengari

Volem una constitució de debò, per això diem no

El proper 20 de febrer és un dia important, tots els ciutadans i ciutadanes estem cridats a expressar en referèndum la nostra opinió sobre la Constitució europea.

Serà el moment en què tots i totes nosaltres haurem de decidir quina Europa volem durant els propers anys.

La gent d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) som i ens sentim europeus. Tenim el convenciment que cal més Europa i per aquest motiu sempre hem participat decididament en la construcció de la UE, que representa per a nosaltres un projecte comú de progrés, de solidaritat, d’igualtat, de llibertat i de pau.

Per això tots els i les que ens sentim europeistes volem una Constitucio de debò per a Europa.

Però la Constitució europea que se’ns proposa no és així. Per què?

L'EUROPA QUE VOLEM	AQUESTA CONSTITUCIÓ EUROPEA
Mes democràtica, amb més participació dels ciutadans i les ciutadanes.	La majoria dels ciutadans i ciutadanes desconeixen el contingut de la Constitució europea. Perquè ningú els ha informat. La Constitució l'han feta els governs, sense participació de la ciutadania.
Ampliar les competències del Parlament Europeu, l'únic organisme que escollim els ciutadans i ciutadanes.	El Parlament Europeu seguirà sense poder intervenir en moltes decisions importants.
Facilitar la reforma, per tal de poder introduir millores quan calgui.	La Constitució serà molt difícil de reformar i farà pràcticament impossible introduir millores.
Respectuosa amb pobles i nacions, amb el reconeixement de Catalunya i la seva llengua.	No parla ni reconeix nacions com Catalunya.
Que impulsi l'estat del benestar, que lluiti contra la pobresa i l'exclusió social. Que garanteixi el dret del treball.	No impulsa l'Europa social: no reconeix drets fonamentals com el del treball, el de la salut o a un habitatge digne.
Una Europa que defensi els treballadors/es, que no es fonamenti en les deslocalitzacions de les empreses.	No es garanteix la defensa dels serveis públics. Es dificulten les ajudes a empreses públiques i es faciliten les privatitzacions
Una economia sostenible, que produeixi pensant en el medi ambient.	No es garanteix una política ecologista coherent. Prima el “desarrollisme” sobre la sosteniblitat
Que reconegui el dret al divorci i a la interrupció de l'embaràs.	No reconeix el dret al divorci ni a la interrupció de l'embaràs.
Que renunciï a la guerra, que redueixi la despesa militar i incrementi la prevenció de conflictes.	No renuncia a la guerra i obliga a què els estats de la UE augmentin la seva capacitat militar.
La UE ha de tenir veu pròpia en política exterior, seguretat i pau, creant un model alternatiu als EUA.	La política exterior de la UE estarà supeditada a l'OTAN.
Respectuosa amb la diversitat, amb polítiques d'integració social.	Reforça les fronteres i ignora les persones immigrades .

Per tot això, perquè per a Europa no ens conformem amb qualsevol cosa, ICV-EUiA diem No a aquesta Constitució.

Un No per seguir treballant, per aconseguir una Constitució millor.

Perquè volem seguir avançant i fent la UE més forta, més democràtica, més social i ecològica. Perquè volem una UE compromesa amb els drets humans i amb una altra globalització, que renunciï a la guerra, on homes i dones tinguin les mateixes oportunitats i que sigui respectuosa amb la diversitat. Una Europa dels pobles on Catalunya tingui veu pròpia. Per aprofitar l’oportunitat d’apropar Europa als ciutadans i les ciutadanes.

El dia 20 de febrer digues No a aquesta Constitució europea, digues sí a Europa.
http://www.icv-euia.org/referendumeuropa/manifest_frst.htm

Convergència i Unió(http://www.ciu.info/)

Les raons del sí

NECESSITEM UNA EUROPA FORTA

Per garantir un ordre internacional multilateral que promogui la pau, el respecte als drets humans i el desenvolupament dels pobles.
Per consolidar l’Europa dels valors, del benestar social i econòmic i la consolidació de la pau.
Per garantir la seguretat ciutadana, la lluita contra la delinqüència organitzada, el terrorisme i el narcotràfic.
Per crear creixement econòmic i lluitar contra l’atur.
Per posar en marxa una veritable política de recerca i desenvolupament tecnològic que garanteixi la competitivitat de les empreses.
Per preservar i protegir el medi ambient.
Perquè aquesta Europa pugui ser realitat necessitem institucions fortes, democràtiques i eficaces.

El Tractat Constitucional significa un avenç innegable en el procés de construcció d’aquesta Europa que necessitem.
http://www.ciu.info/constitucioeuropea/raons.html

Posicionament genèric del CIU

El Tractat Europeu significa un avenç innegable en la construcció europea. Malgrat que aquest avenç no dóna plena satisfacció a moltes de les aspiracions del nacionalisme català, molt especialment pel que fa al reconeixement de la nostra personalitat i identitat diferenciada com a nació europea.

El Tractat de Constitució Europea però, significa un conjunt d’oportunitats. Sens dubte significa una passa important en el procés de construcció política d’Europa.

El Tractat, reforça la Unió europea, la seva legitimitat democràtica – enfortiment del poder del Parlament -, la seva transparència de cara als ciutadans, simplifica els seus procediments i la seva estructura institucional, i assegura un funcionament més eficaç.

El Tractat atorga personalitat jurídica a la Unió i, en conseqüència, també en aquest sentit s’amplia la seva dimensió política. Representa una oportunitat perquè es reforcin i es potenciïn els òrgans genuïnament europeus com la Comissió i el Parlament, enfront del Consell de Ministres que no deixa de ser la representació dels estats.

S’incrementa de forma molt important la protecció dels drets fonamentals dins de la UE: valor jurídic vinculant de la Carta de drets fonamentals, adhesió de la UE al Conveni de drets Humans del Consell d’Europa i possibilitat del recurs directe de particulars al Tribunal de Justícia de la UE.

Una altra oportunitat significativa que tindrà un impacte directe en la vida dels ciutadans és l’ampliació de les competències comunitàries especialment, en les àrees de llibertat, seguretat i justícia. En matèria de Justícia i Interior s’amplien les possibilitats d’acció de la Unió en temes com: immigració, cooperació policial i judicial, garanties jurídiques, dret civil i dret mercantil.

Pel que respecte a l’Europa Social el Tractat avança substancialment amb el reconeixement explícit de drets de caràcter social i alhora s’introdueix la cohesió social com a eix de tota política europea.

Un fet també positiu és sens dubte que la UE guanyi en capacitat d’influència al món amb la figura de ministre d’Afers estrangers i, a nivell econòmic, amb la figura de Míster-Euro, talment com un ministre d’economia europeu i que haurà de representar la Unió davant d’instàncies com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o el G-7.

A Catalunya, el Tractat ens atorga, com a nació, una sèrie de drets, en incorporar a la Carta dels drets fonamentals el reconeixement a la diversitat de cultures i llengües. D’aquesta manera, s’obre la porta, encara que de manera indirecta, a poder adreçar-se al Tribunal de Justícia de Luxemburg. S’afirma que la Unió respectarà la seva diversitat lingüística i cultural i vetllarà per la seva conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu. També es reconeix, tímidament, el paper del Comitè de les Regions, instituint les regions com a nivell institucional de la UE i garantint l’aplicació del principi de subsidiarietat. Les regions amb competències legislatives apareixen expressament mencionades a efectes de consulta en el procés d’elaboració de les normes per la Comissió.

ALGUNES MANCANCES DE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA

El Tractat de Constitució Europea però també planteja tot un seguit de mancances que cal que tinguem presents: el preàmbul deixa clar que estem davant d’una Europa dels Estats, posant de manifest que és un tractat fet pels Estats.

La Constitució neix, s’afirma, de la voluntat dels ciutadans i dels Estats de construir un futur i uns objectius comuns però de la seva lectura es pot deduir un pes molt relatiu dels ciutadans, enfront d’un gran pes dels Estats nacionals o plurinacionals.

Pel que respecte als temes socials, el Tractat estableix per la Unió un paper més de coordinació i de suport, que no pas el disseny d’una veritable política social europea. Destaca la poca importància d’aquests aspectes respecte als econòmics.
http://www.ciu.info/constitucioeuropea/posicionament2.html