Home 
Reflexions i Escrits
Reflexions i Escrits | Dolça Catalunya |
|
|
|
Promou-me:
| autor Xavier Arnaus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| dimecres, 23 agost de 2006 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Bones a tots! Ha caigut a les meves mans un article interessant. Es tracta d'una comparativa entre frases fetes Catalanes i Espanyoles. Per un costat es pot extreure que, efectivament, la llengua catalana és més dolça i resepctuosa, i la castellana sembla més àspre. També cal dir que es poden treure moltes conclusions, no només les que l'article proposa, però bé, cadascú que s'ho agafi com vulgui. El que si que està clar és que som pobles diferents, amb bases diferents, i ens hauriem de donar compte que el nostre passat i present diferent hauria de provocar un futur diferent... Salut! Dolça Catalunya Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb...". Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la "sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball- no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
Powered by !JoomlaComment 3.12  Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| < Anterior | Següent > |
|---|
www.somiserem.net.
Joomla! is Free Software released under the GNU/GPL License.
