De ven segur que no ha estat el millor defensa del Barça, jugava amb cor i discreció. També és veritat, que amb ell a la defensa, varem guanyar una Lliga de Campions. Però jo no només admiro l'Oleguer com a futbolista, repeteixo no és cap geni (tot i que per jugar el barça una mica ho has de ser) però com ha persona m'ha demostrat, tenir el cap uns quants esglaons per sobre de la extensa majoria de jugadors mundials que coneix-ho. Parla amb llibertat i correcció, fugin dels tòpic que emmascaren tots els jugadors i per mi això és digne d'agrair si més no com a persona.

Així que des de somiserem volem publicar la teva carta d'acomiadament i desitjar-te sort en la teva nova aventura, esperant que et mantinguis ferm amb els teus ideals i expressis sempre el que pensis sense por els tòpics ni les conseqüències absurdes d'un món absurd.

Quan vaig aterrar al Camp Nou vaig veure com un dels meus grans somnis es feia realitat. Des de petit somiava portar la samarreta del Barça; m'imaginava el Camp Nou ple a vessar i jo jugant per aconseguir el títol de Lliga, envoltat de grandíssims jugadors, i contribuint a aconseguir-lo amb un, dos o tres gols. Evidentment, no tot és possible, però el que pocs anys abans no era més que un somni, un 13 de novembre del 2002 es va fer realitat: jugar al Barça i poder celebrar, amb tot el barcelonisme, els èxits de l'equip.

Vaig arribar sense fer soroll, amb voluntat d'aprendre i donar el màxim de mi per poder continuar amb el somni. Sent conscient de les meves mancances i virtuts, però sobretot tenint present que el que em permetia jugar en aquest equip eren les ganes de fer-ho bé i el sentiment que et fa donar-ho tot al camp. Ja se sap, hi ha dies que et surten millor les coses i altres pitjor però la voluntat de millorar i l'esforç han estat companyes de viatge inseparables durant tot aquest temps. Uns anys en què he pogut gaudir d'experiències inoblidables, com ara les celebracions dels títols pels carrers de Barcelona o al Camp Nou o la consecució de la Lliga de Campions a París. Però aquests moments no serien res sense els petits detalls que els acompanyen: les mostres d'alegria, el suport i l'escalfor de la gent, la complicitat amb els companys, les bromes, les abraçades i sobretot saber que cada títol ha estat la culminació d'un any de treball, caminant junts equip i afició.

Gràcies a tots aquells que han compartit amb mi aquestes experiències i sense els quals no haurien estat possible.

He intentat mostrar-me tal com sóc. He procurat actuar amb professionalitat i amb coherència amb les meves idees. No m'ha agradat mai ser al centre de l'atenció mediàtica però no per això renuncio a expressar els meus pensaments. Tots tenim els nostres i és bo poder-los expressar i discutir lliurement i de manera respectuosa per conèixer els altres i posar-nos a la seva pell. Crec que és la millor manera per avançar cap a una societat tolerant.

Sovint, les meves declaracions s'han utilitzat per crear polèmiques, s'ha volgut llegir entre línies coses que no he dit o s'han fet interpretacions fora del context en què van ser dites. Al llarg d'aquests anys, simplement he expressat la meva voluntat de millorar la societat en què vivim, encara plena d'injustícies, desigualtats i problemes per solucionar.

Gràcies a tots aquells que han fet un esforç per entendre'm i respectar-me, hagin compartit la meva opinió o no.

M'acomiado, doncs, amb una carta, sense fer soroll, tal com vaig arribar. Marxo a Amsterdam a viure una nova experiència vital i on espero poder gaudir dels minuts que no he tingut en els darrers temps i ajudar el meu nou equip a aconseguir èxits. Crec que és el moment de fer-ho i una bona oportunitat per conèixer altres cultures, altres idiomes, un club diferent, nous companys… En definitiva, un bon camí per continuar creixent en tots els sentits.

Així doncs, només em queda dir-vos que seré entre els milions de caps anònims per celebrar junts els èxits de l'equip dels meus somnis. Gràcies per tot i fins sempre.

Una abraçada,

Oleguer

Comentari[s]

Afegir comentari Cercar

Roger Mitjà   | 81.209.175.xxx | 2008-08-05 23:31:59 Te m'has avançat amb l'homenatge a l'Oleguer, feia dies que tenia pensat fer un escrit sobre aquest gran jugador al meu bloc. Com a esportista que soc, em declaro un admirador de l'Oleguer jugador de futbol. Respondre | Citar

Uri   | 89.131.22.xxx | 2008-08-07 23:18:38 Amic meu, no serà la primera vegada que no ens posem d'acord sobre aquest futbolista. He de dir que no tinc res en contra d'ell, cap queixa de la professionalitat que ha demostrat. Però, si no fos el que representa, mai haria jugat al Barça més d'un parell de partits. Hem de recordar que el barça va guanyar la champions just quan el van treure del camp, ja que un tal ljunberg, una mica vellet ja, se'l pixava cada vegada que volia. La llàstima és que valorem d'un jugador de futbol que pensa i sap parlar, valorem el que hauria de ser bormal en la majoria de futbolistes. Ja saps que sempre polamitzarem amb aquest cas. Respondre | Citar

Roger   | 213.97.224.xxx | 2008-08-11 10:22:22 Només un apunt (uri), a la final el varen canviar perquè era un "coladero" cert... però estava de lateral dret ( no és la seva posició) i amb referia a tota la champions i de central ho va fer molt bé! I no crec que pujés pel que representa ja que el principi ningú s'havia de les seves activitats fora del món del futbol, això va venir després. Així que considero que realment Van Gaal va veure alguna cosa en ell. Respondre | Citar

Uri   | 89.131.22.xxx | 2008-08-11 18:21:05 Meeeeerda tiu!!! Amb la resposta m'ho has acabat d'aclarir tot!!! Van Gaal va ser l'artífex de tot!!! Respondre | Citar

Escriu el teu comentari
Nom:
Email:	No notificar:Notificar:
Website:
Títol:
Codi UBB:	-color-aiguanegreblaufúcsiagrisverdlimamarróMaríolivaPúrpuravermellplataturquesablancgroc -tamany-minúsculpetitmitjagranimmens
	Si us plau entra el codi Anti-spam!!!

Powered by !JoomlaComment 3.12

Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved.