"Veig molt potencial, però està malgastat. Tota una generació treballant en gasolineres, servint taules, o sent esclaus oficinistes. La publicitat ens fa desitjar cotxes i robes, tenim ocupacions que odiem per comprar merda que no necessitem. Som els fills maleïts de la història, desarrelats i sense objectius, no hem sofert una gran guerra, ni una depressió. La nostra guerra és la guerra espiritual, la nostra gran depressió és la nostra vida. Varem créixer amb la televisió que ens va fer creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema, o estrelles del rock. Però no ho serem, i a poc a poc ho entenem, la qual cosa fa que estiguem molt cabrejats". (Fight Club, David Fincher -1999-)

Un cop més, que et sorprenguin amb la música és un gran regal!

Je Veux

 

Donnnez-moi une suite au Ritz, je n'en veuz pas
Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas
Donnez-moi une limousine, j'en ferais quoi ?
Offrez-moi du personnel, j'en ferais quoi ?
Un manoir a Neuchàtel, ce n'est pas pour moi
Offrez-moi la Tour Eiffel, j'en ferais quoi ?
Je veux d' l'amour, d' la joie, de la bonne humeur,
Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur
Moi, j' veux crever la main sur le cœur.
Allons ensemble découvrir ma liberté,
Oubliez donc tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité.
J'en ai marre de vos bonnes manières,
c'est trop pour moi.
Moi, je mange avec les mains et j' suis comme ça
J' parle fort et je suis franche, excusez-moi.
Finie l'hypocrisie, moi, j' me casse de là
J'en ai marre des langues de bois
Regardez-moi, de toute manière j'vous
en veux pas et j'suis comme ça!
Je veux d' l'amour, d' la joie, de la bonne humeur,
Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur
Moi, j' veux crever la main sur le cœur.
Allons ensemble découvrir ma liberté,
Oubliez donc tous vos clichés
Bienvenue dans ma réalité.



 VULL

 

Doneu-me una habitació al Ritz, no la vull
Les joies de la casa Chanel, no les vull
Doneu-me una limusina, què faria amb això?
Oferiu-me personal, què en faria d'això?
Una mansió a Neufchâtel, això no és per a mi
Oferiu-me la Torre Eiffel, què en faria d'ella?
Vull l'amor, la joia, el bon humor
No són els seus diners qui serà la meva felicitat
Vull morir amb la mà al cor
Anar junts, descobrir la meva llibertat
Oblideu, llavors, tots llurs prejudicis
Benvingut a la meva realitat
Estic cansada de tots els seus bons modals,
és massa per a mi
Jo sóc com les mans, i sóc com sóc
Parlo fort i sóc franca, disculpeu-me
Termineu l'hipocresia, jo marxo d'ella
Estic cansada d'estereotips (del políticament correcte)
Mireu-me, no estic tan boja com vós,
sóc com sóc
Vull l'amor, la joia, el bon humor
No són els seus diners qui serà la meva felicitat
Vull morir amb la mà al cor
Anar junts, descobrir la meva llibertat
Oblideu, llavors, tots llurs prejudicis
Benvingut a la meva realitat

 

 

Kerredine Soltrani / Kerredine Soltrani - Tryas  

Joomla templates by a4joomla