Els catalans som gent singular. El fet de ser una colònia ha fet que tinguem sempre dos fonts d’informació. Per una banda tenim tots els inputs que ens arriben d’Espanya. Inputs enfocats a la nostra destrucció com a poble a la nostra extinció i assimilació per part d’Espanya. Per l’altre cantó rebem una informació més moderada però igualment partidista dels nostres grups mediàtics locals, és a dir, catalans. Aquest fet ens fa diferents, diferents perquè el bombardeig constant d’informació que va en direccions oposades fa de les nostres persones gent més desperta, gent amb més criteri i sobre tot més critica, cosa que per una banda és molt positiu i per l’altre fa dels catalans una olla de grills on és impossible posar-se d’acord en alguna cosa. Els catalans, doncs, necessitem molts arguments per a poder defensar coses que d’altres ni es plantegen. És per això que últimament veiem molts espanyols perden els nervis davant l’allau d’arguments dels catalans.
Ara que ja estem tocant la nostra llibertat, la anhelada independència. M’agradaria reflexionar sobre el fet de que no estem sols al món. L’enemic no és només Espanya (país decadent, dictatorial i antidemocràtic) sinó que també el trobarem a la Unió Europea, els mercats o la família Rothschild. Hem de començar a pensar que farem el dia 1. Jo fa temps que comento als meus contertulians que no vull estar en la moneda única europea, que no vull formar part d’una Unió Europea que fa i desfà en funció d’uns interessos poc transparents. Considero que els suïssos i els britànics no els ha anat tant malament i que la llibertat d’un país rau en la seva sobirania i crec que cada dia més països cedeixen la seva autoritat a interessos privats, i per tant, converteixen la seva gent en esclaus a perpetuïtat. Catalunya no n’és una excepció. Desconfio de La CAIXA o mordor, digueu-li com vulgueu. Desconfio del Grup Godó i la seva teranyina mediàtica, Desconfio de CIU i la seva obediència els grups esmentats. Nosaltres tenim l’oportunitat de crear un nou Estat, un Estat amb noves estructures que evitin casos com els d’Islàndia, Catalunya, Grècia, Portugal o Espanya. L’experiència i l’esperit crític ens ha de fer pensar i l’oportunitat, somiar. La independència no només servirà per desfer-nos de l’opressor sinó que hem de mirar de canviar l’estructura que el món ens vol imposar a través del capitalisme extrem, del imperialisme econòmic i els nacionalismes més rancis.
Només hem de despertar! I per despertar, necessitem estar informats, sortir del cercle viciós catalano-espanyol i observar fora dels mitjans de masses com ens estant utilitzant, com ens volen esclavitzar amb el deute, treure la sobirania als països i per tant deixar el poble sense veu ni vot.
