El contrari del que la gent pensa les persones no són l'únic animal que és droga regularment. D'alguna manera o altre gaire bé tots els animals tenen comportaments de dependència cap alguna substancia. Es molt curiós veure com actuen i quins comportament adquireixen després de prendre substancies naturals que resideixen el nostra entorn. Normalment ho fan per a combatre alguna cosa, ja sigui com a medicament o per purgar i allunyar possibles amenaces però de vegades com en el cas del lleopard o fan per aguditzar el seu enginy a l'hora de caçar o això pensen les tribus que imiten el seu comportament quan surten de cacera....
Tot això amb fa pensar, que d'alguna manera, el fet de drogar-nos pot ser una cosa intrínseca de la persona. Es evident que sinó les provem no tindran aquest afecte en nosaltres però també ho és que en molts casos en passat de pares a fills, fixeu-vos en la cultura dels medicaments o amb l'alcohol i el tabac. També podem trobar drogues de la societat, per exemple el cafè, la gran droga del capitalisme, heu vist moltes empreses que no tinguin aquesta droga pels seus treballadors??? I qui sap si en el comunisme la droga era l'alcohol... i els hippies basaven part del seu comportament i manera de viure amb la Marihuana. O els colombians i les fulles de cocaïna. I que dir dels catalans i els bolets... us heu preguntat mai d'on ve l'expressió “tocat del bolet” qui sap si en l'Amanita muscaria resideix la resposta.... [...]
De exemples n'hi ha per a tots els gustos i colors però l'estudi del comportament dels animals sempre m'ha captivat, ja que d'alguna manera, no deixa de ser, el reflexa del nostra comportament
Aquí us deixo uns exemples, en el Youtube podeu trobar-ne molts d'altres.
I també un documental que no parla del tema però i surten uns micos moooolt tocats.
De vegades la naturalesa ens deixa imatges sorprenents... Mai hagués pensat que els animals tinguessin una consciencia de grup tant gran. En el següent vídeo veureu una lluita sorprenent entre un grup de búfals, lleons i cocodrils... a priori tot indica un guanyador, però la multitud es un punt..
Els temps canvien, tot canvia, jo canvio. L’anterior aspecte era un reflex de l’estil barroc del meu pensament, saturació d’informació que moltes vegades era totalment supèrflua. Sempre he dit que aquesta plana web és com el meu diari personal de coneixement que em captiva o m’indigna d’alguna manera. Sé que agradarà alguns hi ha d’altres no però ara busco un estil més lleuger, més net i no t’han saturat d’informació. Coincideix també que recentment Somiserem s’ha unit a un planet exposant junt amb d’altres planes els seus articles i que millor que un nou disseny per estrenar aquest nou camí.
Ara toca gaudir-lo fins al proper canvi, no ser quan serà ni si arribarà però mentres esperem, com sempre us dic, aquesta plana web està oberta a tota persona que hi vulgui col·laborar o expressar les seves inquietuds, pensaments, reflexions i nostàlgies varies... i per suposat podeu deixar els vostres comentaris d’aquest nou “Look and feel” així com suggerir o criticar qualsevol aspecte que vulgueu.
Des que tinc plana web em ronda pel cap la idea de parlar de la nostàlgia, aquest sentiment que mou el món i que ens fa estar vius. Avui, encara no trobo les paraules, per expressar-lo de manera visible els meus ulls però tot arribarà, tot té el seu moment.
Sembla ser que l'autor/a(?) d'aquest vídeo a tingut el seu personal moment de nostàlgia i la volgut compartir amb nosaltres, no sé el motiu ni la causa, d'on és i perquè ha fet aquest vídeo, l'únic que tinc clar és que per fer-lo l'has de sentir.
