Sóc un romàntic, que us he d'explicar.... m'agrada la gent que expressa un pensament a través del sentiment. Utilitzant aquell llenguatge que tots podem entendre, aquelles paraules on tots ens podem enganxar. Hi ha coses que són universals, independentment del teu color polític.... Si som capaços d'utilitzar arguments universals, serem capaços de debatre qualsevol cosa. És més, no cal ni que tinguem un coneixement profund del context de la història o d'una matèria en concret. Senzillament, hem de parlar des del punt més bàsic. Aquell que tots tenim...

Sempre he estat en contra dels EEUU, per la seva prepotència infligida durant anys (els 29 de la meva vida). Conec la història i sé que en alguna ocasió, van fer coses en favor d'un món més homogeni... però no estan en el meu camp visual, ja que la història, normalment l'escriu el vencedor, antigament amb llibres, ara amb mitjans audiovisuals. Puc resumir-ho: gestió de la informació.

Barack Obama comença una aventura. Il·lusiona i dóna esperança, tant a americans com a la resta del planeta. Jo sóc romàntic, repeteixo. Aquestes coses em toquen la fibra, em posen la pell de gallina i sempre, m'il·lusiono pensant que, algun dia, Catalunya podrà gaudir d'un personatge que sabrà expressar aquest sentiment a la terra que m'ha vist néixer, que m'ha cultivat i m'ha captivat.

Sóc innocent, ho ser. Va amb mi. Primer varen ser les “mans netes” del senyor Carod, després el “talante” d'en Zapatero... -els segueixo des d'aquelles paraules.-..Veig espurnes, ja que observo, analitzo i perdo el meu temps veient sessions parlamentàries... però sempre acabo igual. Desil·lusionat.

Però a la vida, tot torna. Tot innocent reviu. Tot romàntic reapareix i gaudeix dels 3 minuts finals d'aquest discurs.

Escriu el teu comentari (3 Comentari[s])