Més treballs del Sr. X aquí.

Escriu el teu comentari (0 Comentari[s])

Com sabreu aquesta tècnica consisteix en fer moltes fotografies d’alguna cosa movent-la una mica a cada fotografia, per així, mitjançant l’edició donar una sensació de moviment…

Aquesta tècnica sempre m’ha impressionat, requereix de moltes hores de feina però els resultat són sorprenents.

Aquí us deixo un impressionant vídeo de la cançó ‘Her morning elegance’ de Orien Lavie realitzat amb aquesta tècnica i dirigida per ell mateix i per Yuval i Merav Nathan.

Escriu el teu comentari (2 Comentari[s])

Severn Cullis-Suzuki va néixer el 30 de novembre de 1979 a Vancouver, Canada. És activista mediambiental i llicenciada en biologia evolutiva i ecològica per la Universitat de Yale.

Realment, aquesta dona és molt sorprenent. Mentre jo gaudia del Barça i les Olimpíades o jugava amb He-mans i clikcs de Playmobil. Ella ja feia 3 anys que havia fundat ECO (Environmental Children’s Organization) amb un grup d’amics de Vancouver. Amb aquest grup i només 12 anys d’edat es van desplaçar a Rio de Janeiro per assistir a un event anomenat “Earth Submit” que organitza l'ONU i que ha tingut dos edicions (1992 i 2000). Van participar 172 governs, entre ells 108 caps d'Estat o de Govern. Uns 2.400 representants d'organitzacions no governamentals (ONG) escoltaven i participaven, al costat de 17.000 persones en el Fòrum d'ONG que es va convocar paral•lelament i al que es va atribuir estatus consultiu.

Dit això, parlo d’aquesta dona perquè el seu discurs m’ha corprès, tenint en compte que només tenia 12 anys, que el va pronunciar davant de l'ONU sense ni immutar-se, que avui en dia, podria repetir-se i tenir la mateixa vigència que en aquell moment, i que el 80% de politics que conec, són incapaços de llegir un discurs com ho va fer aquella noieta. Per exemple Montilla o jo mateix en el casament d’un col•lega... i això que ja tenia una edat.

Aquell dia, Severn va silenciar tot l’auditori. Durant 6 minuts i escaig tots els assistents van reflexionar - almenys feien pinta de fer-ho- sobre la tristesa del comportament humà, en aquest cas, el seu comportament. És evident que NO va servir per res, ja que després de 16 anys seguim igual, però la puresa d’aquelles paraules haurien de commocionar les nostres consciencies i recordar-nos que ja fa molt de temps que ens adverteixen de les conseqüències dels nostres actes. Sembla que de moment no fem gaire cas...

Gràcies Oriol per la teva aportació!

Escriu el teu comentari (1 Comentari[s])